Com a guitarrista, Ryan Blotnick ha adaptat les tècniques pioneres de Lenny Breau que, desestimant l'ús de la pua per tocar, permeten una fluida juxtaposició de la melodia i dels acords

Una audició de l'anunciat baterista Kevin Brow a Dinamarca va fer que el trio íntegrament nordamericà s'acabés convertint en una fusió New York-Banyoles

Blotnick va poder portar a la pràctica durant el concert alguns exemples de la seva particular visió de l'harmonia exposada a la masterclasse, cercant ambients enigmàtics a base d'utilitzar harmonitzacions menoritzants

 

RYAN BLOTNICK'S NORTHERNERS
Divendres, 23 de març de 2007, La Font del Balç

RYAN BLOTNICK guitarra
PERRY WORTMAN contrabaix
RAMON PRATS bateria

Després de molts canvis cibernètics, va acabar sent un trio amb un català de Banyoles: en Ramon Prats a la bateria. De fet, els Northerners tenien moltes ganes de tocar perquè el segon set es va allargar considerablement; ja se sap als Estats Units un bon concert és tocar molt i molta estona.

Allò que explicava en Ryan en la seva presentació, esperar l’inesperat, intensitat sense soroll, música que llisca fins la ment sense adormir, tempos ràpids sense ser frenètics, improvisació que sembla composada, i composició que sembla improvisada, es va complir en part. Però ja se sap, els objectius són per acostar-s’hi i si s’aconsegueixen poden resultar avorrits. Com deia André Guide: ‘…creu aquells que cerquen la veritat i desconfia d’aquells que diuen posseir-la.’ De fet, potser li hauria calgut saltar-se un xic més aquests propòsits i entrar en una dinàmica més esbojarrada i més allunyada de l’escolàstica.

En el repertori hi havia temes d’en Ryan com ‘Barceloneta’, resultat de la seva particular visió de l’harmonia i, com ell mateix va dir a la masterclass, cercant un ambient enigmàtic i misteriós a base d'utilitzar harmonitzacions menoritzants, o sigui, que tendeixen vers els modes menors tot i estar escrites en mode major, segons vaig entendre. També vam poder gaudir d’algun blues com ara 'Turnaround’, d’algun tema de bebop com ara ‘Yardbird suite’ i d’altres que ara no recordo amb distintes mètriques i ritmes diferents.

En resum, una bona vetllada sense estridències però amb un ‘savoir faire’ i unes ganes dignes de ser lloades. A part del lideratge d’en Ryan, els altres dos membres de la formació, Perry Wortman i Ramon Prats, van lluir amb llum pròpia i van fer gala d’una gran compenetració tot i el poc temps de relació musical que hi havia entre ells.

TBC

 


 


La Berguedana de Jazz. Associació cultural no lucrativa. Telèfon 93 823 05 18
www.bdejazz.net   e-mail: laberguedanadejazz@hotmail.com