JORDI BONELL & JORDI FARRÉS DUET
Divendres, 26 de febrer de 2010, La Font del Balç

JORDI BONELL guitarra
JORDI FARRÉS guitarra

Si bé amb Jordi Bonell al capdavant del cartell l'aposta semblava estar assegurada, la previsible intimitat de dues guitarres a l’escenari donava certa incertesa al resultat. Es va demanar silenci al públic per tal de poder gaudir de la música, i el nombrós públic – diria que de manera sorprenent – es va mostrar atent i respectuós. El concert, efectivament, va ser íntim: els tempos moderats (temes tranquils, per entendre’ns) van ser majoria, en els temes no va haver-hi pirotècnies musicals ni escarafalls mínimament distorsionadors del so net de les dues guitarres. Val a dir que, personalment, és la primera vegada que veig el Jordi Bonell tocar amb una guitarra elèctrica de caixa en comptes de la seva habitual Fender, oferint aquesta vegada un so més “acústic”. Jordi Farrés oposava un so molt net i rodó amb una bonica guitarra de luthier. L’intercanvi de papers de solista/acompanyant va ser constant en tot el concert amb un Bonell que semblava no voler protagonitzar el concert, tot deixant la major part de la feina solista i d’exposició dels temes per en Farrés. Això sí, la veterania i la solvència d’en Bonell, tot i no pretendre-ho van marcar clarament dos mons en les concepcions solístiques. Bonell fugia de camins freqüentats, oferia un sentit dels silencis que deixava espais per on la música respirés, i construïa els solos de manera que expliquessin històries melòdiques: un autèntic plaer pels sentits que només poden oferir músics amb sensibilitat i experiència. Farrés, més jove tot i que amb un important bagatge musical, va oferir una gran solidesa i so, però –les comparacions sovint són odioses- els seus solos eren molt més previsibles i entraven dins patrons més coneguts. D’altre banda, la feina d’acompanyament rítmic i harmònic de tots dos va ser impecable: qui necessita una bateria o un contrabaix tenint dues guitarres? Menys és més, tot sovint.

Al final del concert, en Farrés va dir unes paraules per agrair la companyia d’un músic de la talla d’en Bonell. Al bis, un blues harmonitzat de manera excel•lent (vaja, ara que començàvem a animar-nos, s’acaba! ). Malgrat, com hem dit, que va ser un concert íntim i tranquil – què bonic! va exclamar un oient satisfet – el públic va restar atent i en silenci quasi total fins a la fi del concert, condició absolutament necessària per gaudir-ho, com si d’un concert de cambra – jazzístic, això sí – es tractés.

Quim Castilla

 


 


La Berguedana de Jazz. Associació cultural no lucrativa. Telèfon 93 823 05 18
www.bdejazz.net   e-mail: laberguedanadejazz@hotmail.com