Dani Pérez i Jordi Bonell, dos mestres dels jocs i dels laberints harmònics impossibles

Els dos músics van oferinr-nos versions i peces originals del seu disc 'Duo'

¿Qui millor que una guitarra pot arribar a entendre una altra guitarra?

BONELL-PÉREZ DUO
Divendres, 21 d'abril de 2006, La Font del Balç
JORDI BONELL guitarra elèctrica
DANI PÉREZ guitarra elèctrica

Els duets de guitarra han estat part important de la història del jazz. Quants duets de guitarra ens vénen al cap? Jim Raney i Doug Raney, John Abercrombie i Ralph Towner, John Scofield i John Abercrombie, Pat Metheny i Jim Hall… La guitarra és, doncs, un instrument amb vocació de parella, això sí, de parella ocasional, res de compromisos.

Qui millor pot entendre una guitarra que una altra guitarra? Sense fer apologia del lesbianisme, les possibilitats de jocs diferents entre dues guitarres són gairebé infinites: dues melodies a l’uníson, o fent veus, baix i melodia, acord i melodia, acord i desacord, acord i acord, rasqueig i melodia, rasqueig i baix…

De totes aquestes possibilitats en són conscients i practicants els dos mestres que ens ocupen, mestres dels jocs i laberints harmònics impossibles, que a més ens van oferir peces originals del seu disc ‘Duo’ genials en la factura i en la dosi de càrrega emocional: ‘Himnosis’, ‘Bill Bill’, d’en Dani, i ‘Ay Calixta’, ‘Records’ o ‘Valentino’s Vals’ d’en Jordi. Això i unes interpretacions excepcionals del parkerià ‘Scrapple from the Apple’ o el ‘Moon River’ de Henry Mancini, entre d’altres.

TBC