|
|
 |
|
El trio de la Celeste Alias va saber crear un idíl·lic ambient nocturn sota els plataners de La Font del Balç
La compenetració entre els membres de la formació i la seva claredat d'idees van aconseguir donar la unitat necessària al concert tot i la varietat del repertori |
CELESTE ALIAS GUITAR TRIO Sense cap mania, el trio de la Celeste Alías va pujar a l’escenari amb un repertori que derivava constantment entre el jazz de natura guitarrística, la música brasilera, el jazz més estrictament vocal, la cançó melòdica i fins i tot algun bolero. I el més destacable és que la formació va saber portar al seu terreny cadascuna de les composicions, va dotar tanta varietat d’un fil argumental i de la coherència necessària per mantenir el públic clavat a la cadira al llarg de tot el concert. Al país de la Celeste Alías, del Santi Careta i del Dani Comas pot sonar perfectament The Cross, de Kurt Rosenwinkel, o Nuages de Django Reinhardt, que ni tan sols tenen lletra i no són composicions precisament de la mateixa època, després d’un estàndard brasiler i abans d’un hit de la música melòdica, i no sembla que el trio hagi canviat pel camí de negoci. I després, continuar amb Have You Heard, de Pat Metheny, que sí que té lletra, el que no vol dir que tingui idioma, i posar un bolero al final. Tot amb el mateix punt d’equilibri, la mateixa manera de fer i la mateixa fantàstica veu de la Celeste. Perquè no les descobrirem ara, les qualitats vocals de la Celeste... A pesar que abans de començar el concert hi havia un parell d’individus posant les grapes sobre la taula de so i es presagiava una autèntica tragèdia sonora, al final les fines arts del Santi Careta amb reguladors, cables jack i reverberadors van aconseguir que l’equip de so contribuís a l’èxit del concert i no al seu fracàs. Ben aviat, el nombrós públic va entregar-se a les propostes del trio amb una facilitat enorme... i així fins el final. RE |
|
 |
|
|
|
|
