|
|
 |
|
Al davant la secció de vents.
El Jemi presentant el concert.
Fotos: Ramon Busquets. |
TROMPETA HIPNOTIKA
A la nit del divendres 23 d’octubre l’escenari de la Font del Balç va encabir, miraculosament, la banda de set músics liderada pel saxofonista Pablo Galak. La trampa: dues files. Al davant la gens ortodoxa secció de vents: saxo baríton (Edgardo Vergara), trombó (Willy Noya), saxo soprano (Pablo Galak) i saxo tenor (Gilberto Rivero). La secció rítmica quedava pràcticament amagada en segona fila, bateria (Jose Maria Gómez), baix (Pablo Yupton) i guitarra (Gustavo Rocha). Però el fet d’estar a la segona fila només era visualment, a nivell de sonoritat va fer gala d’una enorme cohesió i bon fer; cal destacar la feina del baixista, realment impagable, un home que no parava quiet en cap passatge, amb unes línees melòdiques que no s’aturaven enlloc, omplint, complementat i ampliant la tasca dels solistes, fins i tot en els solos, on hi havia, realment, un solista de baix treballant alhora però sense per això restar protagonisme al solista: im-pressionant ! La primera fila va estar a l’alçada del que el concert anunciava, el anomenat “Cartoon Jazz” d’en Galak va ser, de principi a fi, una festa: alegre, bulliciosa i amb sentit del humor. El públic, però, no devia tenir ganes de ballar, però ho podia haver fet. No va haver gaires moment per al relax en el tempo, mantenint-se tot el concert dins els marges d’uns temes moguts i bellugadissos. El que dèiem: ambient festós i divertit. Quim Castilla. |
|
 |
|
|
|
|
