Rocío Faks va venir a La Font del Balç acompanyada d'una nodrida representació internacional que va d'una punta a l'altra del món. I és meravellós que sobre l'escenari tots parlin el mateix idioma...

La veu de la Rocío és un prodigi de calidesa que escalfa els repertoris més eclèctics

Tots els instruments de la formació van tenir el seu espai musical, cosa que no sol ser habitual en formacions amb un/a cantant

 

ROCÍO FAKS QUINTETO
Divendres, 9 de febrer de 2007, La Font del Balç

ROCÍO FAKS veu
JORDI MATAS guitarra
ALBERT SANZ piano
MASA KAMAGUCHI contrabaix
JOE SMITH bateria

La visita de cantants sempre és ben rebuda als concerts de la BDJ. Acostumats a la pura instrumentalitat que normalment impera en el món del jazz, la aparició d’un/a cantant sempre resulta, si més no, un pèl refrescant. La Rocío Faks va venir, de totes maneres, ben acompanyada: un altra vegada hem tingut representació internacional, veieu el grup: veu, Rocío Faks (Argentina), Jordi Matas, guitarra, i Albert Sanz, piano (Catalonia), Masa Kamaguchi al baix, pel nom no sembla de Torelló, us deixo endevinar d'on ve, i el Joe Smith a la bateria, també a la vora de Torelló.

A banda de la internacionalitat del grup també hi va haver internacionalitat de repertori. Aquesta vegada, a més dels quasi inevitables (però sempre ben rebuts) estàndards, vam tenir alguna cosa de bossa (recordeu: Brasil), i alguns temes llatins, però no de Centre Amèrica sinó de més avall, per exemple: Gracias a la vida, diguem-ne un standard sud-americà de Mercedes Sosa (xilena), i alguns més, que ara mateix em perdonareu que no recordi. Admetem que s’ha de ser valent per llançar-se a un repertori així de diferent. I suposem que es deu al gust personal de la cantant, que ha volgut barrejar estils ben diferents. Bé, el resultat va ser bo, el públic de la Font es va entregar com gairebé sempre i vam gaudir d’un concert variat, càlid i de qualitat. La veu de la Rocío és un prodigi de calidesa i sap fer fàcil i fluït el repertori més exigent. No cal dir que la resta del grup va estar a la mateixa alçada.

Encara que els/les cantants sempre tendeixen a monopolitzar l’atenció i fer seu el concert -cosa que als jazzmen més purs la veritat és que ens mosqueja– la Rocío va saber, des de bon principi, deixar espai als músics que l’acompanyaven amb el doble benefici de poder gaudir de jazz de debò (el públic) i gaudir de tocar de debò (els músics). D’això en diuen saber estar, i de pas quedar com una reina.

Quim Castilla

 


 


La Berguedana de Jazz. Associació cultural no lucrativa. Telèfon 93 823 05 18
www.bdejazz.net   e-mail: laberguedanadejazz@hotmail.com