|
|
 |
|
Tot i ser les tantes de la nit, un grupet de nens i nenes gaudien embadalits del concert
Matthieu Saglio va abordar alguns temes amb l'arquet i d'altres sense
Guitarra flamenca, violoncel i bateria, tres instruments que no solen trobar-se junts a dalt d'un escenari |
JEREZ TEXAS Jerez Texas és una formació per defecte atípica, tant per la procedència dels músics –que vénen del jazz, del flamenc i de la clàssica- com a l’hora de combinar sonoritats, especialment per la decisió de col•locar un violoncel entre dos vells amics dels escenaris com són la guitarra i la bateria. Una aparentment difícil mescla de sonoritats, però només en aparença: a l’hora de la veritat, els temes evolucionen amb una naturalitat absoluta, sense fissures ni estrès; cadascun dels instruments amb la seva idiosincràsia, però caminant en una mateixa direcció al servei d’unes composicions d’una fresca i delicada mediterraneitat. Tots els temes, tant les composicions pròpies com versions com La Foule, Jerez-Texas sap portar-les al seu terreny, amb un so nítid i brillant. Però en el concert que vem poder gaudir a La Font del Balç la fusió no nomès va ser possible a dalt de l’escenari, sinó també a baix. El públic, ben nombrós, era la meitat a dins del local i la meitat a fora prenent la fresca; hi havia gent de totes les edats, famílies senceres, nens i gossos. Tots escoltaven el concert. Fins i tot els nens, que van fer-se els amos de la primera fila i no només no es van avorrir, sinó que contemplaven embadocats l’espectacle. Per tot plegat, la insistència amb la qual els assistents van demanar fins a tres bisos no va ser gens sorprenent. JMJ - RE
|
|
 |
|
|
|
|
