|
|
 |
|
Herrero, Gispert, Solà-Morales i "Rami", abordant un standard del repertori
Jaume Gispert, en ple solo, fent anar els dits sobre el Fender Rhodes
Ramiro Rosa "Rami" |
Ph3.R El programa prometia sorpreses i vam anar al concert amb la bona predisposició de sempre. La primera impressió va ser que allò no caminava, però vam decidir continuar escoltant tot esperant que la cosa s’anés escalfant. El pianista Fender Rhodes, Jaume Gispert, sense fer grans desplegaments, intentava escalfar una secció rítmica que no semblava anar com havia d’anar. El bateria, tot i que correcte, s’ancorava en el ritme sense fer ni ornaments ni sortir-se gaire del lloc que li tocava. El baixista, tot i estar al tempo previst, semblava no emfasitzar els temps o les notes adients. Allò no caminava. Anava, però no caminava. Mentrestant, el públic, potser adonant-se de la situació, anava buidant el local. La trompetista, ostensiblement nerviosa, intentava fer variacions sense desmarxar-se de les corxeres i recolzant els temps forts! Just el que faltava per acabar amb el poc swing que calia tenir. Cap al final del concert van intentar revifar-ho amb un tema una mica més viu i pujat de tempo, però van continuar igual, ja amb un escassíssim públic desconcertat i decebut. Vaig sentir-me així, i també vaig pensar en la decepció que devien patir els músics veient-ho. Vaig pensar que potser seria millor que intentessin cohesionar més el grup i millorar unes quantes coses per continuar tocant. QUIM CASTILLA
|
|
 |
|
|
|
|
