|
|
 |
|
La proposta de fusió entre jazz i flamenco del trio de Pedro Javier González també va derivar cap a altres paisatges musicals
El 14 anys de recorregut conjunt del trio salten a la vista quan la formació és a sobre l'escenari
El toc net i segur de Pedro javier González és una autèntica delícia per als sentits |
PEDRO JAVIER GONZÁLEZ TRIO El Pedro i els seus companys de trio porten més de 14 anys junts, i això es nota de forma positiva. El seu és un grup consolidat que s’ho passa bé damunt l’escenari i ho fa passar bé al públic assistent. La seva proposta fusiona el jazz i el flamenco, passant per variats paisatges musicals. L’altra nit a La Font la connexió amb el públic va ser total. En acabar el segon tema, el Pedro Javier va agafar el micro per presentar les peces que acabaven d’interpretar i als músics. Ja no el tornaria agafar fins el bis final, per agrair la resposta rebuda i acomiadar-se. El concert, dirigit amb mestria pel seu líder de toc net i segur, va estar farcit de temes propis, bàsicament del seu darrer disc. No hi va faltar tampoc alguna versió, a destacar el Sultans of Swing dels Dire Straits. Tot això va estar ben encarrilat per la bona feina del baixista Toni Terré, que va fer uns solos amb molta musicalitat. I per la espectacularitat del Roger Blavia (la cirereta del pastís) que amb la seva paradeta percussiva sorprèn i enganxa a tothom. Ritme a cabassos, ritme a través de peus i mans, mai millor dit, doncs no li calen baquetes per fer sonar cajón, plats, bongos, caixa, cortina, campana... JMJ |
|
 |
|
|
|
|
