Soulchoir The Ki of Life .

Fotografia de les quatre veus femenines.

Imatge d'un dels solos .

Els instrumentistes del grup. Fotos: Quim Castilla.

 

SOULCHOIR THE KI OF LIFE
Diumenge, 12 de setembre de 2010, La Font del Balç

KAROLIEN GREENACRE direcció i veu
ADRIAN GONZALEZ teclats
MIKI SANTAMARIA baix elèctric
ANTONIO TORRES bateria
DAMIÀ OLIVELLA guitarra
ANTONIA FERRA, BERTA GRATACOS, VALENTINA SOUSA, DARIO LOPEZ, ALVARO RUIZ, ALEX SERRA veus

Hora intempestiva per a un concert, les cinc de la tarda; però no sabem si per motius d'agenda o conjunció astral el fet és que la pluja que ja queia a Berga es va esperar just fins a les 7 de la tarda de diumenge en que va acabar el concert, per arribar a la Font del Balç. Això va permetre al públic que omplia la terrassa de la Font gaudir d'un concert ple d'energia. Tal com anuncia el seu nom, "Soulchoir, the ki of life", l'element predominant en la interpretació va ser la gran energia vital que desprenien tots els seus joves membres. La banda estava formada per quatre veus femenines i tres masculines, amb l'afegit instrumental i un convidat de luxe, en Damià Olivella, cantant i guitarrista de Manresa que està encetant una prometedora carrera musical dins el món del pop-folk. Olivella va fer de guitarra solista i també va cantar en un tema. El grup en general va desplegar un repertori molt més proper al soul i al funky que al gospel pròpiament dit, gènere que òbviament també hi va ser present. Sorprèn gratament que un grup en el que pocs membres passaven de la trentena d'anys recrees una música que feia furor fa aproximadament quaranta anys.

El concert, de principi a fi, va desbordar ritme i – repetim – energia. El cor, ben dirigit, amb unes veus molt treballades i conjuntades, provinents de diferents punts del mon i de diferents escoles musicals, alternava les seves funciones amb parts solístiques plenament integrades en l'estil, amb passió i entrega. Comptava amb el recolzament d'una secció instrumental absolutament entregada i encertada. Els teclats creaven en tot moment l'atmosfera adequada i el ritme estava sempre al seu punt. Sorprèn encara més aquest fet pel cas de que el baixista habitual va haver de ser substituït per una altre, Miki Santamaria, que no havia tocat amb el grup (si exceptuem l'assaig general de rigor). El jove Santamaria va empastar a la perfecció amb el grup i va oferir moments solístics que van fer les delícies del públic. Un repertori realment engrescador, i també amb moments pel lirisme, i una banda que va funcionar a la perfecció van fer que el públic gaudís – encara que ningú va estar disposat a aixecar-se de la cadira – d'un concert absolutament ple d'energia i vitalitat.

Quim Castilla

 


 


La Berguedana de Jazz. Associació cultural no lucrativa. Telèfon 93 823 05 18
www.bdejazz.net   e-mail: laberguedanadejazz@hotmail.com