|
|
 |
|
Moments abans del concert, Zaragoza, Fortuny i Schvarzman començaven a escalfar la sala
TGX, una formació purament jazzística sota la infuència de la música electrònica
Pablo Schvarzman disparant les bases seqüenciades des del laptop i Llibert Fortuny amb el saxo connectat a la pedalera galàctica |
T G X Darrerament, la tendència imperant en el món de la música és la de fusionar. El jazz amb el rock, el blues amb el flamenc, etc. I ara el que toca és barrejar acústica amb electrònica, instruments reals i sintetitzats, experimentar amb el que se'n diu música orgànica i la tecnològica. I això es el que vam tenir la darrera nit a La Font del Balç, ni més ni menys que amb el grup capdavanter dins de la nova escena de l’electrojazz. Pablo Schvarzman disparant bases seqüenciades des del seu instrument anomenat ‘laptop’ (i no em feu explicar com és, ni de què consta). Ell és el principal culpable de l'existència d'aquest gènere a Catalunya (IEP, El Cholo). Andreu Zaragoza a la guitarra, creiem que per moments sintetitzada, com a veritable creador del so de TGX. Mariano Steimberg a la bateria acústica, amb efectes, això sí, que sortien bàsicament d'una segona caixa sonoritzada i manipulada per Schvarzman. En Mariano, a més, ens va sorprendre amb percussions insospitades. I finalment, Llibert Fortuny amb el seu saxo alt connectat a la pedalera podríem dir que galàctica, per posar-li un nom. Tots ells ens van delectar amb un concert non stop (sense la mitja part habitual) de gairebé dues hores. Si per jazz entenem música improvisada i per música electrònica (jungle, drum'n'bass i la música dels punxadiscos) entenem musica de ball, la darrera nit a Gironella vam tenir molt més jazz del que ens pensàvem Els que havíem escoltat el disc ‘Ara o mai’ (únic editat per la banda de l'Andreu fins el moment on, per cert, hi figura el Raynald Colom a la trompeta enlloc del saxo alt del Llibert) ens esperàvem potser una vetllada menys arriscada, uns temes més calculats i programats on la improvisació hi tindria un petit raconet. Però va ser completament a l'inrevés. I a mesura que avançava el concert, qualsevol excusa era bona per llançar-se a desenvolupar els temes anímicament, sense manies. Això, el públic ho va agrair sobremanera, cosa que els músics van captar ràpidament, creant-se així una comunicació ideal que va fer créixer la sessió fins el punt que després d'un primer bis esperat i previst en van seguir dos més de manera espontània i imparable: el primer per culpa del saxo del Llibert i el segon per culpa del picar de mans del públic, que va provocar la resposta de’n Mariano a la bateria. No cal dir que el ple va ser dels que fan història, i que la vetllada va ser de les que queden per molt temps a la memòria. JMJ
|
|
 |
|
|
|
|
